Ignasi Barraquer, c.

Ignasi Barraquer i Barraquer

Barcelona, 25 de març de 1884- Barcelona, 13 de maig de 1965

Oftalmòleg, fill i deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907. Fou professor a la Universitat de Barcelona (1918-23), a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933) i a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i féu milers d'operacions quirúrgiques a pacients d'arreu del món. L'any 1947 fundà a Barcelona l'Institut Barraquer per a l'estudi, la investigació i l'ensenyament de l'oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat. El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d'un instrument (erisífac) i d'una nova tècnica d'extracció del cristal·lí (facoèrisi), consistent en la utilització de ventoses i no de les clàssiques pinces de pressió. Ha estat una de les personalitats més importants de l'oftalmologia contemporània.