Isaac Peral, c.

Isaac Peral y Caballero

Cartagena, 1 de juny de 1852 - Berlín, 23 de maig de 1894

Inventor del submarí Peral (1885), primer submarí de la història que podia ser utilitzat amb fins militars ja que disposava del mateix sistema de llançament de torpedes que incorporen els submarins moderns. Després d'una breu, però intensa carrera com marí de l'Armada Espanyola, va intervenir en la guerra de Cuba i en la tercera guerra carlina, acreditant perícia i valor, pel que va ser felicitat i condecorat. També va destacar en treballs i missions de caràcter científic: va escriure un "tractat teòric pràctic sobre huracans" i va treballar en l'aixecament dels plànols del canal de Simanalés (Filipines).

En 1883 es fa càrrec de la càtedra de Física-Matemàtica de l'Escola d'Ampliació d'Estudis de l'Armada. En 1885, després de la denominada crisi de les Carolines, en la qual Alemanya va intentar arrabassar aquest arxipèlag a Espanya, Isaac Peral es va considerar en l'obligació de comunicar als seus superiors que havia resolt definitivament el repte de la navegació submarina. Després d'una rigorosa anàlisi del seu projecte, per part dels més qualificats científics de l'esmentada Escola d'Ampliació, aquests van donar la seva aprovació perquè fos traslladat al ministre de Marina, Almirall Pezuela, qui va rebre el projecte amb calorós entusiasme. Per desgràcia, els ministres que el van succeir van demostrar indiferència o oberta hostilitat (Almiralls Ródriguez d'Arias i Beránger).

Malgrat tot i gràcies al suport de la Reina Regenta Dª María Cristina, el submarí va ser finalment botat el 8 de setembre de 1888. El buc amidava 22 metres d'eslora, 2,76 de puntal, 2,87, de màniga i desplaçava 77 tones en superfície i 85 en immersió. La propulsió s'obtenia de dos motors elèctrics de 30 cavalls cadascun, l'energia la subministrava una bateria de 613 elements. Incorporava, a més un tub llençatorpedes, tres torpedes, periscopi, un sofisticat "aparell de profunditats", que permetia al submarí navegar en immersió a la cota de profunditat desitjada pel seu comandant i mantenir el trimat del buc en tot moment, fins i tot després del llançament dels torpedes. I tots els mecanismes necessaris per a navegar en immersió cap al rumb prefixat.

Les proves oficials es van desenvolupar al llarg de 1889 i 1890. Convé ressaltar que no se li va concedir permís per a efectuar la prova clau i més eloqüent, que havia sol·licitat el propi inventor: travessar submergit l'estret de Gibraltar, des d'Algesires fins a Ceuta. A pesar de la qual cosa, va demostrar en les proves que es van verificar, que podia navegar en immersió a la voluntat del seu comandant, amb la destinació, rumb i cota predefinides i en mar obert. A més, va demostrar que podia atacar, sense ser vist, a qualsevol buc de superfície. La Comissió Tècnica nomenada a aquest efecte, va avalar l'èxit de les proves del primer submarí de la història. No obstant això, foscs interessos mai aclarits, van motivar que les autoritats del moment rebutgessin l'invent i encoratgessin una campanya de desprestigi i vilipendi contra la persona de l'inventor, al com no li va quedar més remei que sol·licitar la baixa en la Marina i intentar aclarir a l'opinió pública la veritat del succeït.

El 5 de novembre de 1891 es llicencia del servei i és operat de càncer a Madrid, però se li impedeix publicar el seu "Manifest" en cap mitjà de comunicació. Finalment, va aconseguir publicar-lo, pagant-se'l de la seva butxaca, en un periòdic satíric cridat "El Matute".

Dedicat a la vida civil, va aconseguir fundar diverses empreses amb èxit, relacionades amb la seva especialitat, l'aprofitament de l'energia elèctrica.

El 4 de maig de 1895, Peral es trasllada a Berlín per a ser operat de càncer, però una negligència en les cures li produïxen una meningiti que acaba amb la seva vida en 22 de maig. El 11 de novembre de 1911 és exhumat per a traslladar les seves restes mortals a Cartagena.

Font: wikipedia, submarinos.net