L'escut heràldicament incorrecte de Santa Maria de Palautordera

L'escut que actualment s'utilitza per identificar el poble de Santa Maria de Palautordera es tracta d'un escut que no segueix l'heràldica catalana, ni tampoc la legislació vigent de simbols dels ens locals de la Generalitat de Catalunya. De manera que segons el decret 139/007 de 26 de juny, al no tenir un escut oficial s'hauria d'utilitzar el senyal de la Generalitat de Catalunya.

Tot i així, passem a explicar la seva història i el significat que té.

L'explicació segueix a Antonio Pérez Lara en el seu llibre Un passeig per la història, historiador Josep M. Pons i Gurí, en el seu informe sol·licitat per l'Ajuntament el 1989· i la web de l'Ajuntament .

La referència més antiga es troba en un manuscrit de Don Miguel de Salazar, en ell es descriu l'escut "Hecha ya relación de la antigüedad, lustre y esplendor de esta villa, pasamos a hacerlo de su escudo que se compone i organiza: En un campo de oro, un edificio o palacio con una torre superpuesta, rematada por una paloma de alas estendidas y un arbol verde a cada lado", aquest escrit fou consultat per Santiago Pinell i publicat en les seves notes, tot i que altres historiadors no han pogut localitzar (Pons i Gurí, ni jo mateix)

La primera imatge de l'escut és de l'any 1724 en un segell imprès sobre paper i hòstia, que es va repetint durant tot el segle XVIII. S'hi representa com a figura central, un Palau assentat sobre una elevació del terreny, i a la part superior presenta un ocell, probablement un colom, en posició de repòs (la posició de l'ocell anirà variant amb els anys). Al costat de l'edifici dos arbres. De l'elevació sobre la que s'assenta el palau, apareix un camí serpentejant, que voldria representar la Tordera (aquesta figura també va apareixent o desapareixen segons el moment).

I des del 1840 endavant l'escut no s'aparta de la mateixa temàtica, els arbres, el terreny i l'ocell que mira a la dreta. D'aquesta manera no s'ha variat en l'essència.

La última variació es va produir el 1987 quan es va afegir a la part inferior de la planúria on s'ubica el palau, amb el curs de riu que simbolitza la Tordera.

Els colors, segons Pons i Gurí, al no tractar-se d'un blasó heràldic d'una persona o nissaga, sinó d'una vila l'adoptà al seu albir. I d'aquests escuts que empraven un colorit se'n deia "al natural".

L'ocell és un tord, que mira a la dreta (l'esquerra de l'escut) que en les representacions més antigues apareix en repòs, i que des de l'any 1840 es representa amb les esteses, assentat a la torreta.

El timbrat de l'escut, segon Pons i Gurí, hauria de ser el de baró, al ser la capitalitat del terme del castell de Montclús.

   La definició dels diferents conceptes heràldics emprats a l'escut són:

L'Atzur, que simbolitza el cel; . El palau amb torre sobreposada és signe de l'edifici o palau que va donar nom al poble; el colom, simbolitza la pau i la seguretat del lloc; i els arbres amb els color verd indiquen l'abundàcia, indústria i la riquesa de la terra.

Es considera un escut parlant, ja que el nom del poble sorgeix del propi escut, l'ocell o tord, d'on vindria el nom de Palautordera.