Montsant, c.

Massís muntanyós situat a l'extrem SW de la Serralada Prelitoral Catalana. Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d'uns 135 km² i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1 000 m d'altitud —culmina a roca Corbatera (1 163 m)— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat. Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud (Priorat) i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s'inclinen intensament i s'enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena (al límit amb les Garrigues). El riu ha obert entre les dues elevacions un espectacular congost. Bé que constitueix un sol bloc, el Montsant sembla departit en dues parts pel torrent dels Pèligs. La vegetació és típicament mediterrània als sectors més baixos, i als alts, i sobretot a l'obac, hi ha vegetació submediterrània amb pi roig i roure valencià. Havia tingut una ramaderia pròspera, avui extingida.

 

Els pobles i llocs del seu contorn, molt afectats per l'èxode rural, són, a mitja altura, la Morera de Montsant, Albarca i la Conreria d'Escaladei, i al seu peu, Ulldemolins, Cornudella, Poboleda, les Vilelles, Cabassers i Margalef de Montsant. El nom de la muntanya prové de la important tradició eremítica, que comparteix amb la serra la Llena ; gran nombre d'ermitans havien ocupat les abundants coves , el record de les quals perdura encara en algunes ermites (Sant Joan del Codolar, Sant Salvador de Margalef, Santa Maria de Montsant, Sant Bartomeu), que foren a l'origen de la important cartoixa d'Escaladei i del monestir femení cistercenc de Bonrepòs. Hom ha fet importants troballes prehistòriques pertanyents des del mesolític a l'edat del ferro. L'any 2002 la Generalitat de Catalunya decretà la creació del parc natural de la Serra de Montsant.

 

Font: Enciclopedia.cat