Montserrat, c.

Massís muntanyós que s'alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l'Anoia i del Baix Llobregat. Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell. Té uns 10 km de longitud i 5 d'amplada. El vessant septentrional és format per una gran paret d'uns 300 m d'altura, solcada per dretes canals. A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades. El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni (1 236 m alt) i els Ecos (1 212 m), divideix la muntanya en dos sectors: el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni (dita Tabor, als volts del cim i de l'ermita), de Santa Magdalena (dita Tebes, a la dreta del Torrent de Santa Maria, amb el cim de la Gorra Frígia i les ermites de Santa Magdalena, Sant Jaume, Sant Onofre, Santa Caterina i Sant Joan) i de Sant Salvador (dita Tebaida, a l'esquerra de la vall, amb els Flautats, la Prenyada i el Cavall Bernat, i les ermites de Sant Benet, Sant Salvador, la Trinitat, Santa Creu, Sant Dimes i Santa Anna).

Ran mateix del torrent de Santa Maria, a 720 m alt, hi ha el monestir de Montserrat, mentre que l'antic de Santa Cecília de Montserrat és al peu de la paret septentrional de Sant Jeroni, a 675 m alt. Al sector de ponent, format per una sola carena, hi ha les regions dels Ecos, dels Frares Encantats i de les Agulles, la més occidental de la serra, on hi ha un refugi des del 1961.

Font: Enciclopedia.cat