Retaule

Un retaule és una obra d'art situada, habitualment, darrera d'un altar i pot estar construïda en fusta, màrmol, alabastre o algun metall. Pot ser escultòric, amb relleu o figure de bust rodó, o bé pictòrics; encara que els més habituals són els mixtes.

Són obres de gran complexitat en què hi participen arquitectes, escultors, estofadors, dauradors, fusters, i entalladors.

Els retaules solen adoptar una disposició geomètrica, dividint-se en cossos (seccions horitzontals superposades, dividides habitualment per motllures) i carrers (seccions verticals, amb pilastres o columnes intercalades). Les unitats formades per aquesta espècie quadrícula són els encasaments, i solen acollir representacions escultòriques o pintures. El conjunt d'elements arquitectònics que emmarquen i divideixen el retaule es denomina massoneria. De totes maneres, també hi ha exemplars que s'organitzen de forma més senzilla, amb una escena única centrant l'atenció.

El retaule sol elevar-se sobre un sòcol per a evitar la humitat del sòl. La part inferior que dóna suport sobre el sòcol es diu banc o predela, i es disposa com una secció horitzontal a manera de fris que al seu torn pot estar dividida en compartiments i decorada. L'element que remata tota l'estructura es diu espina o àtic i sol estar ocupat pel tema del Calvari, o de vegades el Pare Etern.

Tot el conjunt es protegeix de vegades amb una motlura cridada guardapols molt habitual en els retaules gòtics. A partir del segle XV, pren rellevància el tabernacle o sagrari, (lloc on es guarden les formes sagrades), que centralitza a poc a poc l'espai del retaule fins a convertir-se, en ocasions, en el seu element principal, adoptant fins i tot formes exemptes i independents.