Sant Abdó i Senen

Llegenda

Els sants Abdó i Senén (+ ca. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, Celebrant-se la seua festa el 30 de juliol. A algunes localitats se celebra el 20 de març o el primer diumenge de maig.

No se sap res sobre aquests sants històricament, excepte els seus noms, que van ser màrtirs, i que van ser soterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus vora la Via Portuensis. A causa d'aquesta falta de coneixement sobre ells, ja no estan inclosos al calendari catòlic romà de sants que es commemora litúrgicament en tot el món.

Les seues cròniques, escrites majoritàriament abans del segle IX, i el beat Jaume de Voràgine a la seva Llegenda Àuria, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que, essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna.

L'emperador Deci manà agafar-los i guardar amb d'altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Desprès feu que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortés Abdó i en Senèn perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell li havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre óssos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge Valerià, atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.

Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirí, i traslladats en el regnat de Constantino fins al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc trobat al sarcòfag que conté les seues restes els representa rebent corones de mans de Crist. Segons Martigny, aquest fresc data del segle VII.

Les relíquies

Avui, a Roma, se'n veneren les restes a la basílica de Sant Marc, vora el Capitoli (els bol·landistes afirmaren, davant les pretensions d'altres llocs, que aquestes eren les úniques restes autèntiques). Altres llocs, però, reclamen la possessió dels sants cossos: a l'abadia de Saint-Médard de Soissons es diu que són des del segle VII; a Florència també. També són venerats a Arles (el Vallespir), almenys des de finals del segle IX. Segons una tradició local l'abat Arnullf va portar-ne els cossos a l'abadia de Santa Maria d'Arles des de Roma. L'anomenada Santa Tomba va ser motiu de pelegrinatges durant l'Edat Mitjana.

Iconografia

Els dos junts, amb robes de noble i amb diadema o corona i espases a la mà

Patronatge

Pagesos (a partir del s. XVI-XVII van ser substituïts per Sant Isidre), llauradors; boters, enterradors

El culte va ser suprimit el 1969, per Pau VI (elimina el sant del santoral romà, però en deixa el culte com a opcional)