Sant Erasme

Sant Erasme, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí (303) i soterrat en aquesta ciutat. Poca cosa més se'n sap; la Passió, compilada al segle VI, és totalment llegendària.

Durant l'Edat Mitjana, va ser invocat contra les epidèmies i els mariners el van adoptar com a patró, amb el nom de Sant Elm. També era invocat per a protegir-se dels còlics i malalties intestinals.

Segons la passió, Erasme era oriund d'Antiòquia. Quan van començar les persecucions ja era bisbe; va fugir a una caverna del Mont Libano, on va viure set anys. Retornat a la ciutat, va ser arrestat i jutjat, essent torturat amb diversos turments (la narració dels nombrosos turments és una de les més sangonoses de les actes dels martiris) i tancat. Miracolosament alliberat, marxà a Il·líria, on en set anys va convertir 400.000 persones. Novament arrestat, fou conduït a Sirmio, on aterrà un ídol i convertí 400.000 persones més. Erasme va ser torturat de nou amb turments variats. Alliberat un altre cop, ara per l'arcàngel Miquel, va anar a Formia, on va viure set dies i morí.

Els martiris

Les llegendes compilades a les Acta Sancti Erasmi es basen en llegendes i tradicions diverses, on es barregen elements procedents d'un altre Erame d'Antiòquia. La Llegenda àurea el mostre com bisbe de Formia, on va ser martiritzat. Segons aquesta tradició, en començar les persecucions de Dioclecià, Erasme va ser cridat davant el jutge. Hi va ser colpejat i torturat fins que li van rebentar les venes. Davant la serenitat del sant, va ser llençat a una fossa plena de serps i cucs i li vessaren a sobre oli bullent i sofre. Erasme resistia tot pregant Déu, i una tempesta va dispersar els seus botxins. Llençat de nou a la fossa de les serps, un àngel l'alliberà.

Erasme continuà el seu ministeri, però el nou emperador, Maximià, tornà a reemprendre la persecució. Novament arrestat, fou de nou banyat en oli bullent, li van vessar metalls fos a la boca per a fer-lo callar i fou tancat en una bóta plena de claus, puntes i vidres, que es va fer rodolar i estimbar des d'una muntanya. Un àngel, de nou, va salvar el sant.

Llavors li arrencaren les dents amb tenalles, el lligaren a un pal i el van assar a unes graelles. Li tragueren els ulls i les ungles i el van lligar a uns cavalls que l'arrossegaren. Com s'ha comentat, és una de les narracions de martiri més sanguinolentes de totes.

Salvat de nou, Erasme va fugir al Mont Libano, on uns corbs li portaven l'aliment. Va tornar a ser capturat i l'emperador el va fer cobrir de pega i cremat... però va sobreviure. Tancat perquè morís de gana, va tornar a ser alliberat miracolosament. Va passar el temps i Erasme va tornar a ser capturat i torturat, ara a Il·líria, on havia predicat. Aquí va tenir lloc el martiri definitiu: els seus budells li van ser extrets entortolligant-los a un argue o cabrestant. Encara hi ha una variant que diu que, alliberat per enèssima vegada, va morir en pau set dies després, a Formia, on l'havia portat un àngel.