El pas de la Tordera pel Pont Trencat

El que sabem de la construcció del Pont Trencat és que ja en època romana per aquesta zona, sinó és exactament en aquest punt, però si molt aprop d'aquí, s'hi trobava la Via Augusta, la ruta que unia Roma amb la ciutat de Mèrida. I sabem que passava per aquí gràcies a la ruta que tenim escrita en els vassos apolinars

Els vasos Apolinars o Vasos de Vicarello són quatre vasos de plata descoberts a les termes de Vicarello, prop del llac Bracciano, prop de Roma, el 1852.

Tenen forma de miliari, es creu que són exvots d'algun gadità que buscava la salut en les aigües del llac. En les seves parets estan gravats els noms i les distàncies entre les diferents estacions de la via que portaven de Gades a Roma amb les seves 1841 milles romanes. (Una milla romana equival a 1481 m, i per tant la Via Augusta entre Gades i Roma fa més o menys 2727 Km)

Constitueixen una font geogràfica i històrica excepcional. Actualment es conserven al Museude la Villa Giulia, a Roma.

En aquests vasos podem conèixer les villae que es recomenava per parar, per tant era una mena de guia que ens servia per saber on podiem trobar allotjament i poder passar la nit. No surt el nom de Palautordera, ni Sant Celoni, però si que tenim documentat Seterra, que molts historiadors la situen a Hostalric, i Semproniana, que potser que sigui Granollers, per tant, el camí que uneix aquests dos punts és la zona que ens trobem ara nosaltres.

Una altra dada del pas per aquesta zona del camí entre Barcelona i Girona és el document del 1176 que parla de la strata publica que vadit de Barchinona usque ad Sanctum Celidonium. Strata es refereix a un camí antic i empedrat per tant podem considerar que aquest camí era prou important per està adequat per al seu pas.

Ara ja sabem que per aquesta zona hi havia un pas segur, cal tenir en compte que la ruta interior en aquest moment i en molts d'altres al llarg de la història ha estat més segur que els de la costa. Encara que en èpoques modernes, la ruta interior tenia el seu propi perill, els bandolers.