Magalhães, c

Navegant portuguès. D'origen noble, estudià arts militars, nàutica i geografia, i el 1505 participà en l'expedició del virrei Francisco de Almeida a l'Índia. Navegà per l'Extrem Orient, i col·laborà amb el virrei Alburquerque fins el 1513, que tornà a Portugal. Combaté al Marroc (1514); però, caigut en desgràcia en assenyalar la situació de les Moluques dins la zona castellana, se n'anà a Castella. En contacte amb el rei Carles I, suggerí la possibilitat d'arribar a les Moluques seguint la ruta occidental dins la demarcació castellana. El 1518 fou nomenat capità general de la flota i governador de les terres que descobrís, i signà les capitulacions corresponents. Sortí de Sevilla (1519) amb cinc naus, navegà fins a Rio de Janeiro i hivernà a la Patagònia. Malgrat una revolta de les tripulacions, continuà cap al sud, fins que descobrí l'estret que porta el seu nom. Inicià la travessia del Pacífic amb tres naus, i pel març del 1521 tocà a les Mariannes. Dies després arribà a l'illa de Cebú, a les Filipines. Tot i que foren ben rebuts pel rei Hammabar, el 27 d'abril, en una topada amb uns grup d'indígenes de Mactán, Magalhães morí. L'expedició continuà el viatge, que acabà la nau Victoria, sota el comandament de Juan Sebastián Elcano.

 

Font: Enciclopedia.cat