Sant Cosme i Sant Damià o els Sants Metges

Cosme i Damián metges i germans, màrtirs.

Els dos germans van ser torturats, cremats vius, asegetats i finalment decapitats per ordre de Dioclecià sobre l'any 300 d. C. La seva festa se celebra el 27 de setembre. Cosme significa "adornat, bé presentat", i Damià, domador.

La Llegenda

La tradició oral relata que ambdós germans, van exercir sempre la seva professió sense cobrar als malalts. Naturals d'Aràbia, un dels seus miracles més coneguts va ser el trasplantament d'una cama a un malalt, la cama d'un criat negre mort poc abans. Els bessons (segons algunes fonts), vivien en Aegeae, sobre la costa de la badia de Alejandreta, a Cilicia. Van ser empresonats i torturats per Lisias, el governador de Cilicia amb beneplàcit de l'emperador Dioclecià, sobre l'any 300 d.C, però sobrevivint a tots els martiris per intervenció divina, fins que els seus botxins van decidir separar els caps dels seus troncs per mitjà d'una espasa, decapitant-los. Posteriorment van quedar sepultats en Cirrhus (Ciro), Síria, ciutat aquesta que va arribar a ser el centre principal del seu culte, on es va erigir així mateix una basílica en el seu honor. Posteriorment, el seu culte va passar A Roma i, més tard, es va propagar per tota l'Església. Capelles, esglésies i altres recintes religiosos dedicats als patrons de la Cirurgia es troben repartits per tot l'orbe cristià.

Es parla de miracles i curacions meravelloses, obrats pels màrtirs després de la seva mort i entre les persones distingides que van atribuir la seva curació als sants Cosme i Damià, va figurar l'emperador Justinià I. A principis del segle V, es van aixecar a Constantinoble dos grans esglésies en honor dels màrtirs. La basílica que el Papa Félix (526-530) va erigir en honor de Cosme i Damià en el Fòrum Romà va ser dedicada possiblement el 27 de setembre. Aquest dia es va celebrar la festa de Cosme i Damià fins al seu trasllat al 26 de setembre en el nou calendari.

Les relíquies

Antigament a la Catedral de Bremen es trobaven les seves relíquies; a la Basílica dels Sants Metges de Bitonto (Itàlia) hi ha les mans dels sants; els cranis són, segons diverses tradicions, a les Descalzas Reales de Madrid, a Sankt-Michaelskirche de Munic o a la Catedral de Viena.

Però la relíquia més famosa és l'espasa de la qual la tradició assegurava ser la qual va intervenir en la decapitación dels màrtirs, coneguda com Espasa de Sant Cosme i Sant Damià o Espasa de Essen, va ser originalment un regal al rei Otón III, entorn de l'any 914 d. C., i avui es troba exposada, dintre de la seva funda recamada d'or, en la càmera del tresor de la catedral de Essen a Alemanya. A la fi del segle XV apareixen en la ciutat les primeres manifestacions documentades del fervor religiós que l'objecte despertava, atribuït a la inscripció que resava en ella: Gladius cum quo decollati fuerunt nostri patroni (L'espasa amb la qual els nostres patrons van ser decapitats), així com als ornaments i figures del gòtic tardà que mostrava la banda que cenyeix la beina. La Relació de Relíquies d'Essen, del 12 de juliol de 1626, registra l'espasa amb el nombre 55 menjo Gladius sanctorum Cosmae et Damiani. Com a relíquia, va ser duta ceremonialmente en nombroses processons d'aquella època. La religiositat que desperta la relíquia en la ciutat de Essen ha estat tal que, malgrat la Reforma i els canvis polítics, l'espasa va mantenir fins a avui la seva figura en l'escut de la ciutat, almenys des de l'any 1473, any de la primera constància documental de la seva presència en ell.

Iconografia i atributs

Les representacions són variades, encara que la seva representació és dels dos junts, decapitats, operant la cama d'un malalt. Però en aquest cas destaquen els seus atributs,(ja que la forma més habitual és trobar-los representats en les predel·les dels retaules amb altres sants), mantells forrats, bonets cilíndrics de metge, i estoig i instruments de cirugià.

Patronatge

Dels nens, cirurgians, farmacèutics, metges, perruquers, dentistes i treballadors dels balnearis.