Sant Sebastià

Va néixer probablement a Milà, Sebastià va patir el martiri a Roma, i va se enterrat a la Catacumbes de la Via Apia, aprop de la basílica que porta el seu nom. A partir d'aquetes dades, la llegenda exposada en el Fets de Sebastià (s. V) s'amplia. Sebastià va se un soldat de la guàrdia pretoriana, dels emperadors Maximilià i Dioclesià sense saber que Sebastià era cristià. Sebastià recolza el valor dels confessors de la Fe Marc i Marcelí que es troben a la presó, així com altres presoners perseguits per la seva fe.

La no ocultació de la seva activitat proselitista, és detingut i condemnat a mort per l'emperador Dioclesià a través de les fletxes dels soldats romans. Irene, viuda del màrtir Càstul, allibera al sant quan encara és viu i li cura les ferides. Curat, torna a desafiar a l'emperador que ordena que el lapidin, i llencin el seu cos a la cloaca de Roma, la Cloaca Màxima. El sant s'apareix en somnis a una matrona romana cristiana, i li indica on pot trobar les seves restes. Aquesta obeix i sepulta a Sebastià en el cementiri de les catacumbes.

La relació de Sebastià amb la pesta és tant controvertida com la seva iconografia. La relació de Sant Sebastià amb la pesta la podem diferenciar de dues formes, una més antiga que assimila les epidèmies de pesta amb les fletxes llençades per Déu, i en aquest cas, Sebastià les recull. I per l'altra costat, una altra versió que segons els diuen alguns autors, s'atribueix a la intersecció de sant Sebastià al final de l'epidèmia que va patir Roma el 680. I no és considerat patró de la pesta fins el segle VII.

Respecta a la seva iconografia cal dir que Sant Sebastià és un sant diferent. No es representa en el suplici que el va portar a la mort, sinó en el primer. Cosa poc habitual en les representacions iconogràfiques dels sants.