Capella de Sant Sebastià

La Capella de Sant Sebastià el seu origen l’hem de situar el 1517, el 12 de març, moment en què es dóna el permís diocesà per a poder-la construir. I va ser inaugurada el 20 de gener de 1519, dia de la festa del patró.

L’estructura de la capella és d’una sola nau realitzat amb pedra. Amb un àbsis semicircular. A dins té una volta de canó i espais per a diferents altars. En algun moment s’ha dit que ens trobavem davant d’un edifici romànic, però no és així. A la façana hi trobem una porta amb un sol arc, una petita finestra a sobre d’aquesta per il·luminar el seu interior.

La dedicació de la capella a Sant Sebastià l’hem de situar en el marc històric de finals del segle XV i XVI són èpoques en què hi ha algunes de les passes de la pesta bobònica. No serà la més forta, que es produeix el segle XIV, però el record i les diferents tongades són prou conegudes per tal de dedicar una capella a un dels sants protectors.

Dins d’aquesta capella a part del sant principal hi havia altres imatges i una de les que coneixem és la Verge del Remei. Es trobava situada en un altar lateral. La seva devoció va anar en augment en detriment del sant principal, arribant a se anomenar la capella en una visita pastoral del 1737 com a capella de Santa Maria del Remei.

Però tot i aixi, l’altar dedicat a la Verge era de petites dimensions, que feia necessari que s’augmentés per algunes celebracions i així també consta en la visita del 24 de maig de 1622, dient que “s’allargui en tot allò que sigui necessari per a la celebració de la missa d’una manera decent i que el tinguin adornat d’estovalles necessàries”.

La devoció cap a la Verge del Remei va en augment i així queda reflectit el 1706 s'hi van reunir una aglomeració de devots i la capella va quedar petita i així ho recorda el rector Jaume Mora.

   Tot i aquesta necessitat d'una nova ermita, no serà fins el 1777-1778 que es comença la construcció de l'ermita del Remei a uns terrenys     del costat.