Ermita del Remei

L'edifici és d'estil barroc-neoclàssic, a l'exterior és paredat i amb una portada amb un arc rebaixat de carreu. A la façana hi ha un ull de bou i un petit campanar d'espadanya, abans de la seva última remodelació amb la seva campana.

L'interior és de planta de creu llatina, té dos braços i el vertical és més llarg que l'horitzontal, amb cimbori, la construcció que es troba sobre el punt d'unió dels braços de la creu, i que en les esglésies acostuma està situat l'altar, al centre, i voltes amb llunetes que donen llum a l'interior. El presbiteri té un creuer amb 3 cossos. A l'interior té un petit cor.

El 1862 es va construir la casa dels ermitans adossada a les parets de l'ermita.

INTERIOR

En un principi l'ermita tenia 3 altars, el de sant Erasme, el del Sant Crist i el Major dedicat a la Mare de Déu del Remei.

El 1850 es va començar a construir l'altar major que un cop acabat s'hi colocaren les imatges de la Mare de Déu del Remei i de sant Sebastià, procedents de l'antiga ermita. El 1886 s'hi afegiren les imatges del Sagrat Cor de Jesús, i de sant Josep, que foren portades en processó des de l'església parroquial de Santa Maria. Durant la construcció del retaule major es va erigir el cambril amb les escales per poder pujar-hi des de la sagristia, i es pintaren les parets amb pintures al·legòriques de la Mare de Déu.

Durant la Guerra Civil igual que l'Església parroquial l'ermita del Remei fou destruïda i es van cremar les imatges i tot l'interior.. En aquesta destrucció va caure part de la volta de la nau. I durant un temps va ser el magatzem del Sindicat de Paletes.

Poc temps després va començar la reconstrucció de l'ermita, el 30 de gener de 1939 van entrar l'exèrcit franquista a Santa Maria de Palautordera.

El restabliment del culte fou el 8 d'octubre de 1939, dia de l'Aplec del Remei i la imatge fou portada des de l'església parroquial de Santa Maria de Palautordera-

Poc a poc es van anar realitzant noves obres de millora. Ignasi Valls va realitzar unes pintures que foren substituïdes per l'actual decoració.

El 1966 va se un any de reformes, el 5 de maig s’aprova per part de la Comissió Diocesana d’Art Sagrat el projecte de rossetó de la façana fet per Joan Vila Grau, vitraller que a treballat entre altres llocs en els vitralls del Temple de la Sagrada Família de Barcelona.