L'escut heràldicament correcte de Santa Maria de Palautordera

Si en un anterior article ens referiem a l'escut del municipi heràldicament incorrecte, ara expliquem com hauria de ser, segons l'heràldica, i a partir de l'informe emès el 1985 i la conversa mantinguda recentment amb l'expert heraldista Armand de Fluvià i Escorsa.

El senyal tradicional i propi del municipi és la representació del palau somat amb un ocell i dos arbres al costat, i cal mantenir-los, però ben blasonats i d'acord amb les regles de la ciència heràldica.

El palau en les primeres representacions oficials no aparèix torrejat, però donat el temps que ho porta es pot mantenir aquesta característica que pot servir com element diferenciador.

Els dos arbres, que no es poden identificar, però que podrien tractar-se d'un argelaguer o d'un pi, caldria, mantenir-se amb la generalització d'arbre.

El terrassat o terrassa no és correcta i, en el text de Don Salazar (text més antic conegut en què es descriu l'escut, segons explica Santiago Pinell) no s'esmenta i, en coseqüència caldrà que es representin arrencats, que és la seva forma correcta.

L'ocell que hi ha sobre la torre es tracta d'un tord, cosa que faria que l'escut fos parlant, el palau i el tord volen dir "palau-tordera". El 1876 l'Ajuntament va enviar a Madrid, per ordre del Ministeri de Governació, el segell municipal que s'utilitza i la seva explicació, va dir que es tractava d'un tord. La diferència en el dibuix entre el colom i el tord és minsa. I caldria que fos representat correctament, mirant el flanc destre de l'escut (l'esquerra de l'espectador).

El text de Salazar no indica els colors dels esmalts del palau ni de l'ocell, cosa estranya, segons Fluvià, de manera que propossa que el palau sigui de sable (negre), com el de Sant Esteve de Palautordera, i el tord d'atzur (blau) que seria una al·lusió al riu Tordera. Tot i com comenta l'Armand de Fluvià la simboligia dels colors no té cap valor, i cada autor en pot atribuir un significat diferent, d'aquesta manera el mar o un riu el podem representar d'atzur o de sinople i també d'argent, i podem usar el gules quan volem representar un màrtir, i que l'argent també pot representar la neu, i el sinople els camps o boscos.

El timbre que li correspondria coronar l'escut seria una corona mural o cívica, que té la finalitat d'indicar la categoria d'un ens local, en el nostre cas, el de vila. Aquesta es compont d'un llenç de muralla que va tancat amb vuit portes (se'n veuen quatre), i també vuit torres (se'n veuen cinc) unides per un mur sense merlets i sense garites.

La descripció simple de les armes de Santa Maria de Palautordera seria un escut caironat d'or, un palau obert torrejat de sable somat d'un tord d'atzur amb les ales esteses i acompanyat de dos arbres de sinople, un a cada costat. Per timbre una corona mural de vila.

Font de l'escut en color segons les indicacions de l'Armand de Fluvià www.higiniherrero.cat