Litigi en la construcció de la nova ermita del Remei

La nova ermita del Remei es comença a construir el 1777-1778 i es va decidir edificar-la per un lloc de «domini directe i franc alou del Reial Monestir de Sant Cugat» al costat de l'antiga església. La construcció va ser lenta fins el 1803 que s'inagura el nou edifici, com consta en la majòrica de la façana. La lentitat de la construcció cal trobar-lo pels problemes econòmics del moment i el litigi entre les parròquies de Santa Maria i Sant Esteve.

Aquest litigi comença quan ja fa deu anys que s’està treballant amb la nova ermita. Es produeix un recurs al bisbat, promogut pel rector, pels obrers parroquials i per l’Ajuntament de Sant Esteve, que s’havia separat de Santa Maria el 16 de febrer de 1746. En ell es reclama uns drets sobre l’ermita vella que es volen mantenir en la nova.

Però ja el 1705 comencen els conflictes entre el rector de Santa Maria i els domers de Sant Esteve.

   El 1788, ara si, es troba el recurs promulgat pel rector de Sant Esteve i es basa en els següents punts:

- La construcció de la Capella de sant Sebastià es va realitzar conjuntament i és part d’una “antiquíssima i immemorial possessió”, i cada un dels rectors, el de Santa Maria i el de Sant Esteve, tenien una clau per anar-hi a celebrar missa, i anar-hi en processó el dia de Sant Sebastià.

- La Construcció de la nova capella es realitza sense haver-se consultat i es realitza amb la destrucció de l’anterior, i ho justifiquen dient que “ja s’ha arrencat la pedra picada de les cantonades per posar-la, a la nova”. I que un cop acabada “intentaran d’adornar-la amb les despulles de l’antiga, i portant-hi el retaule amb la imatge de la Verge, la campana, i altres coses”.

- I posen en dubte que tinguin els permisos legítims per enderrocar l’antiga capella i construir la nova. I si és així, segurament els deuen haver “aconseguit d’una manera subreptícia i sense manifestar els privilegis que hi tenen els de Sant Esteve”

El rector de Santa Maria, Jaume Mora, l’agost de 1788 contesta aquestes acusacions i al·lega:

- L’antiquíssima possessió va ser anul·lada el 1705 pel Visitador General i prohibia als domers de Sant Esteve anar a la capella sense informar al rector de Santa Maria.

- El poble de Sant Esteve només va en processó dos dies a l’any, i si algú del poble vol una missa ho demana al rector de Santa Maria.

- La llicència per a poder construir la nova ermita va se donada de forma verbal pel bisbe Gavino de Valladares en la Visita pastoral que feu el 1776, i ho va ratificar el 1781.

- Un cop acabada la nova ermita s’hi entronitzarà la mateixa imatge de la Mare de Déu i s’hi portaran els objectes litúrgics que hi hagi. Llavors la capella quedarà sense culte, i caldrà que el bisbat decideixi allò que s’haurà de fer amb l’edifici.

Per resoldre el problema del permís de la construcció serà necessari que es promulgui un decret el 1788 per tal d’evitar més problemes. Tot i que el rector de Santa Maria afirma que el bisbe els hi va donar la llicència de forma verbal, quan el mateix bisbat li reclama que ho documenti, no pot aportar cap document, i afirma que no en té perquè no li van donar i no li van reclamar al bisbe dient “perquè hauria pogut molestar-se, com si no ens fiéssim de la seva paraula”.

El bisbe el 29 d’agost de 1788 va manifestar que no recordava gens que hagués donat de paraula el permís per fer l’ermita, així que el 4 de setembre de 1788 el Vicari General Manuel Martínez de la Vega dóna a través d’un decret el permís per a realitzar les obres de la nova ermita, i s’acaba aquí el ligiti entre les dues parròquies per la construcció de la nova ermita del Remei.

Aquest decret fou comunicat a les dues parts el 19 de setembre de 1788 i que no hi va haver cap recurs per part de cap de les dues parts.